Era l’any 1956 quan en ocasió de la subhasta pública de l’immoble que fins a les hores ocupava la fàbrica del carrer Consolat del Mar, 65, -que anteriorment ja havia estat un local de cinema anomenat “Cine del Centre”- va sorgir la idea de fer realitat el posseir un local d’esbarjo per al poble on poder desenvolupar activitats dedicades especialment al món infantil i al jovent i per extensió al poble, fent-ne un casal pels santpolencs.

Aquesta ànsia d’un nombrós grup de santpolencs sumava amb l’afany mostrat per la Parròquia de disposar d’un espai com a Centre Parroquial i Catequístic on poder fer tota mena d’actes de formació de caire cristià per a la mainada i el jovent.

En aquell moment el sr. Rector disposava d’una deixa a l’entorn d’unes 40.000.- pessetes que una vídua havia donat en memòria del seu fill mort, i que era un llegat dedicat al profit del jovent i la Parròquia. Aquella podia ser l’ocasió de fer realitat el tant sospirat intent; però calia reunir les 115.000.- pessetes que era el muntant de la subhasta que estava fixada per a l’adquisició de l’immoble.

Es va proposar una col·lecta per assolir la suma necessària buscant la col·laboració del poble, adreçant una carta personal a totes la famílies, demanant-les un gran esforç econòmic en bé dels seus fills, malgrat les penúries d’aquella època.

La resposta fou admirable. Fou com un plebiscit; el poble s’hi abocà amb il·lusió i generositat, i en pocs dies es va reunir la quantitat per anar al jutjat i materialitzar l’adjudicació del local. El sr. Rector es va fer dipositari de les quantitats recollides i es feu càrrec també de l’escriptura de compra a nom de la Parròquia, tot i que en aquell moment hi va haver opinions contraposades sobre si hauria de ser un patrimoni compartit entre la parròquia i el poble.

Ja es disposava de local, però era completament buit i sense el mínim equipament. Es va fer una segona crida al poble, aquesta vegada en forma de tómbola benèfica.

De nou l’entusiasme i la generositat dels vilatans es va fer palesa, fent possible tirar endavant aquesta nova realitat tant somiada.

Els següents passos varen ser el donar vida a l’entitat amb la creació de la junta gestora per tirar endavant la il·lusionada l’empresa. El camí estava iniciat.

L’esforç col·lectiu ha propiciat durant tots aquests anys un sens fi d’activitats, representacions, espectacles, projeccions, concerts i actes de tota mena adreçats al poble, que sempre ha acollit i estimat el Centre com a seu .

És així com des de la seva adquisició i posada en marxa com a Centre Cultural, les diferents juntes han anat portant durant tots aquests anys la seva  l’administració, i han gestionat no sols la consecució de les activitats escaients, si no també l’encàrrec d’un seguit d’obres adreçades tant a la conservació i millora de l’estructura de l’immoble com les instal·lacions i el seu equipament. Despeses que han estan moltes vegades solucionades amb l’avançament de operacions de crèdit avalades de manera personal pels mateixos membres de la junta rectora fins quedar cobertes per l’aportació dels socis o els beneficis de l’activitat.

El Centre ha passat per moments molt difícils, arribant a haver-se de suspendre les activitats entorn de l’any 1978, quan per ordre governativa es va disposar el seu tancament per no reunir les suficients condicions d’adequació i seguretat.

Ni l’Ajuntament ni el Bisbat pogueren donar-hi solució malgrat les gestions fetes. De nou, fou la decidida i generosa empenta del poble qui va propiciar portar a terme les obres amb el canvi necessari de l’estructura i l’equipament per poder obrir de nou el centre, d’acord amb les exigències de la normativa d’espectacles.